ELS SETZE ELEMENTS DE LA CAPACITAT ORGANITZATIVA
Components que canvien a mesura que s'enforteix
Folletó
de taller
El
creixement de la capacitat inclou l'enfortiment en vàries direcccions
Aquí
tens setze elements d'una organització que canvien a mesura que aquesta s'enforteix
Altruisme:
La
proporció i grau en què els individus estan disposats a sacrificar els seus interessos
particulars en benefici de l'organització com un tot (reflectit en graus de generositat,
humilitat individual, orgull comú, recolzament mutu, lleialtat, preocupació, camaraderia,
germanor).
Paralelament
al desenvolupament de l'altruisme d'una organització, es desenvolupa la seva capacitat.
(Quan es permet que els individus, famílies o faccions siguin avars i egoistes a
expenses de l'organització, aquesta s'afebleix).
Valors
comuns:
El
grau en què els membres de l'organització comparteixen valors, especialment la
idea de que pertanyen a una entitat comuna que està per damunt dels interessos dels
membres que la componen.
Quant
més comparteixin els membres de l'organització o, com a mínim, s'entenguin i tolerin
els uns als altres, i els valors i actituds dels altres, més forta serà la seva
organització. (El racisme, el prejudici i el fanatisme afebleixen una comunitat
o organització).
Serveis
comunals:
Són
les instal·lacions i serveis d'una organització (com ara espai i equipament d'oficina,
instal·lacions sanitàries i altres instal·lacions per al personal, eines, subministraments,
planta física, aigua potable), el seu manteniment (conservació i reparació), sostenibilitat,
i el grau en què tots els membres de l'organització hi tenen accés.
Quant
més fàcil sigui l'accés dels membres de l'organització o comunitat a les instal·lacions
comunals (de grup) necessàries, més gran serà la seva capacitat i la de l'organització.
Comunicacions:
Dintre
d'una organització i en les relacions entre ella i l'exterior, la comunicació inclou
parlar, mètodes electrònics (per exemple telèfon, ràdio, TV, internet), els mitjans
escrits (diaris, revistes, llibres), contactes, idiomes comuns, alfabetització i
el desig i l'habilitat de comunicar-se (que implica tacte, diplomàcia i la predisposició
d'escoltar igual que de parlar) en general.
A
mesura que una organització millora la seva comunicació, s'enforteix (equipament
per a comunicacions, mètodes i pràctiques disponibles per al personal). Una comunicació
pobre significa una organització feble.
Auto-confiança:
Si
bé s'expressa en els individus, quanta auto-confiança comparteix l'organització
com un tot? Per exemple, la idea de que l'organització pot aconseguir tot allò
que vulgui fer.
L'auto-confiança
s'expressa en actituds positives, una bona predisposició, auto-motivació, entusiasme,
optimisme, actituds d'auto-confiança en comptes de dependència, disposició a lluitar
pels seus drets, evitar l'apatia i el fatalisme, una visió d'allò que és possible.
Més força vol dir més auto-confiança.
Context
(Polític i administratiu):
Una
organització serà més forta, més capaç d'enfortir-se i de mantenir-se forta
quan més recolzament tingui en el seu entorn. Aquest entorn inclou (1) elements
polítics (com ara els valors i actituds dels líders, lleis i legislació) i (2)
elements administratius (actituds de funcionaris i tècnics, i regulacions i procediments
governamentals). L'entorn legal.
Quan
els polítics, líders, tecnòcrates i funcionaris, així com les seves lleis i regulacions,
prenen un enfocament condescendent, l'organització és feble, mentre que si prenen
un enfocament capacitador envers l'organització que actua en base a l'auto-gestió,
l'organització serà més forta.
Informació:
Més
que en el simple fet de rebre informació sense processar, la força d'una organització
depen de la seva habilitat per processar i analitzar aquesta informació, el nivell
de conscienciació, coneixements i seny entre els individus clau i en tot el grup
en la seva totalitat.
Quant
més efectiva i útil sigui la informació, no només més en volum, més forta serà
l'organització. (Fixa't que això està relacionat però no és el mateix que l'element
de la comunicació enumerat abans).
Intervenció:
Aquest
element mesura quina és l'extensió i efectivitat de l'animació (formació per
a la gestió, procés de conscienciació, estimulació) dirigida a la potenciació
de l'organització. També analitza la influència dels poders tant externs com interns
en l'increment del nivell de dependència i en l'afebliment de l'organització o,
per contra, en el repte als membres de l'organització a actuar i, per tant, esdevenir
més forts.
Aquest
element respon preguntes com ara: És sostenible la intervenció o depen de decisions
que prenen donants externs, amb uns objectius i plans diferents als de la pròpia
organització? Quan una organització té més fonts d'estimulació per desenvolupar,
és més forta.
Lideratge:
Els
líders tenen poder, influència, i l'habilitat de mobilitzar l'organització. Quant
més efectiu sigui el lideratge, més forta és una organització. El lideratge més
efectiu i sostenible (per potenciar i enfortir l'organització, no només els líders)
és aquell que funciona seguint les decisions i desitjos de tota l'organització,
desenvolupant un paper capacitador i facilitador.
Els
líders han de tenir coneixements, bona disposició i carisma. Quant més efectiu
sigui el lideratge, més potent és l'organització. (La manca d'un bon lideratge
l'afebleix).
Contactes:
No
és només "allò que coneixes" sinó també "aquells que coneixes" que poden ser
una font de força. (Com se sol dir en broma freqüentment, no és "conèixer el
com", sinó "conèixer el qui" que aconsegueix feines). Fins a quin punt els membres
de l'organització, especialment els líders, coneixen persones (i les seves agències
i organitzacions) capaces de proveir recursos útils per enfortir la totalitat de
l'organització?
Els
lligams útils, tant potencials com reals, que existeixen dintre de l'organització
i amb altres persones externes a ella. Quant més efectius siguin els contactes,
més forta serà l'organització. (L'aïllament l'afebleix).
Organització:
És
el grau en què els diferents membres de l'organització es veuen a sí mateixos
com tenint un paper determinat cadascun d'ells per recolzar el tot (en contrast amb
ser una mera col·lecció d'individus separats), incloent-hi (en el sentit sociològic)
la integritat, estructura, procediments, processos de presa de decisions, efectivitat,
divisió del treball i complementarietat de papers i funcions d'una organització.
Quant
més organitzada estigui una organització (o ho estigui de manera més efectiva),
més capacitat o força té.
Poder
polític:
És
el grau en què l'organització pot participar en la presa de decisions tant nacionals
com de districte. Igual que els individus tenen diferents graus de poder dintre d'una
organització, les organitzacions tenen diferents graus de poder dintre de la seva
localitat, districte i nació.
Quant
més poder polític i més influència pugui exercir una organització, més alt
és el seu nivell de capacitat o la seva força.
Aptituds:
L'habilitat,
manifestada en els individus, que contribuirà a l'organització i l'habilitat d'aquesta
mateixa per aconseguir fer allò que vol. Inclou habilitats tècniques, de gestió,
organitzatives i de mobilització.
Quantes
més aptituds (tant de grup com individuals) pugui obtenir i utilitzar una organització,
més forta és.
Confiança:
És
el grau amb què els membres de l'organització confien els uns en els altres, especialment
els líders, què, al seu torn, és un reflexe del grau d'integritat (honestedat,
fiabilitat, franquesa, transparència, confiança) de l'organització.
Més
confiança i recolzament mutu dintre d'una organització reflecteixen un increment
en la seva capacitat. (la manca d'honestedat, la corrupció, la malversació de fons
i recursos de l'organització porten al seu afebliment).
Unitat:
És
el sentit compartit de pertànyer a una entitat coneguda (és a dir, al grup que
compon l'organització), encara que tota organització té les seves divisions o
cismes (religiosos, de classe, d'estatus, d'ingressos, d'edat, de gènere, ètnics,
de clans). La unitat es mesura pel grau en què els membres de l'organització estan
disposats a tolerar les diferències i variacions entre ells i a cooperar i treballar
junts, tenint un sentit de propòsit o visió comuns, i uns valors compartits.
Quan
una organització està més unida, és més forta. (Unitat no vol dir que tothom
sigui el mateix, sinó que tothom tolera i fins i tot celebra, les diferències entre
uns i altres i que tothom treballa pel bé comú).
Riquesa:
És
el grau en què l'organització, com un tot (en contrast amb els individus que la
componen) té control sobre recursos tant actuals com potencials, i la producció
i distribució de béns i serveis escassos i útils, tant monetaris com no monetaris
(incloent-hi donacions en treball no remunerat, en terres, en equipament, en subministraments,
en coneixements, en aptituds).
Quanta
més riquesa tingui una organització, més forta és. (Quan individus, families
o faccions avaricioses acumulen riquesa a expenses de l'organització com un tot,
aquesta resulta afeblida).
Conclusió:
Quants
més d'aquests elements tingui una organització, més forta i més capaç és.
Una
organització no s'enforteix simplement afegint unes quantes instal·lacions més.
El seu enfortiment o la construcció de la seva capacitat implica canvi social -desenvolupament-
i aquest, al seu torn, implica tots els setze elements de capacitat esmentats.
Mesurar
aquests elements:
Pots
trobar mètodes per mesurar els canvis en aquests elements i, per tant, en la força
de la comunitat en qüestió, en el mòdul de formació:
Mesurar
l'enfortiment.
––»«––
© Copyright 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Disseny web per Lourdes Sada
––»«––Última actualització: 25.10.2010
|