Pàgina d'inici
 Parentiu


Traduccions:

'العربية / al-ʿarabīyah
Ελληνικά
English
Español
Italiano
Português
Română
Srpski

                                        

Altres pàgines:
Paraules clau
Mòduls
Índex

Sociologia:
Pàgina d'inici
Notes spbre lectures (Apunts)
Debats

Utilitats:
Mapa del lloc
Contacte
Documents útils
Enllaços útils


AGRICULTURA I CANVI SOCIAL

Els increïbles efectes de l'agricultura

per Phil Bartle, PhD

traduït per Esperanza Escalona

Fullet per a la formació

Com el model productiu basat en l'agricultura ha afectat la nostra demografia, la nostra organització social, els nostres sistemes de valors, les nostres creences i visions del món, la nostra organització política, els nostres mecanismes de distribució de la riquesa i la nostra interacció social.

LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA

Potser el canvi més poderós i influent en la història de la humanitat ha sigut la conversió de la recol·lecció i la caça a l'agricultura (ramaderia i conreus).

Com gairebé tots els canvis socials, va tendir a ser acumulatiu, més que no pas una substitució immediata d'allò vell per allò nou. Potser va començar fa entre dotze i cinquanta mil anys o més, i continua avui en dia.

Com és possible que aquest element, a primera vista menor, de la societat sigui el factor fonamental que afecta l'organització i la supervivència de l'Homo Sapiens i les seves cultures?

Una bona part d'aquesta importància es deu al fet de que va produir un excedent alimentari que va permetre alguns membres de la societat produir el menjar i a d'altres concentrar-se en altres coses.  Potser més important encara, va requerir canvis en les nostres maneres de pensar sobre el món que ens envolta, i aquests canvis van afectar la manera en què ens organitzem.

Va facilitar i promoure molts canvis socials revolucionaris: urbanisme i urbanització, escriptura i comptabilitat, divisió del treball, concentració de la població i formació de classes socials basades en el repartiment de l'excedent d'aliments (aristocràcia, escribes, funcionaris, comptables, militars, policies, comerciants, professionals relacionats amb temes legals, amb temes mèdics, enginyers, planificadors, constructors d'infraestructures, formadors, productors de menjar i grups marginals).


AGRICULTURA

El mètode de producció anomenat agricultura significa la domesticació per part dels humans de plantes i animals.

La domesticació de les plantes requereix estalviar part de la collita, fruites i llavors (en comptes de consumir-la tota) per la següent temporada de conreu (donant lloc a idees econòmiques i religioses de sacrifici i inversió). Mentre els recol·lectors consumeixen (o emmagatzemen) el que recol·lecten, els pagesos en reserven una part per utilitzar-la com a llavors per la temporada següent. Això requereix una nova manera de pensar sobre l'univers.

La domesticació dels animals requereix controlar-los perquè puguin ser utilitzats quan sigui necessari, no siguin perillosos pels humans i la seva reproducció i descendència també pugui ser controlada (això també va provocar conceptes de sacrifici i inversió). Això requereix una manera de pensar diferent a la del caçador.

Al conreu de plantes se li dóna el nom d'horticultura o agricultura mentre que de la cria d'animals se'n diu ramaderia. L'agricultura autèntica significa, realment, la combinació de les dues, encara que, històricament, els dos mètodes han sigut sovint incomptatibles: grups especialitzant-se en un mètode sovint han entrat en conflicte amb altres grups especialitzant-se en l'altre. (La història de Cain i Abel ).


PENSAMENT I ORGANITZACIÓ SOCIAL

Les noves maneres de pensar necessàries pels dos tipus d'agricultura (plantes i animals) van influir en els canvis d'organització social.  La idea de reservar una part de la collita (per incrementar la producció futura) en comptes de consumir-la tota immediatament va donar lloc a nocions de sacrifici, estalvi i inversió.

La manera en què pensem sobre les coses afecta la nostra cultura i com ens organitzem en societat. Els sociòlegs ens diuen que el propi procés d' aprendre un idioma des del naixement modela la manera en què veiem la realitat. Quan pensem que les coses són d'una certa maneram no importa si aquesta és objectiva o no, per nosaltres són així a tots els efectes.


LA REVOLUCIÓ CONTINUA

L'agricultura continua reemplaçant a la recol·lecció i la caça, que no necessiten de la inventiva humana per assegurar el subministrament del producte.

El mètode de producció de menjar és molt important a l'hora de modelar l'organització social d'una comunitat i, per tant, dels mètodes necessaris per la potenciació comunitària.

Vegeu la paraula clau: Revolució agrícola.

––»«––

Agricultura a Sud-Amèrica:

Agricultura a Sud-Amèrica

––»«––
Si copies text d'aquest lloc web, si us plau, cita l'autor (s)
i fes un enllaç amb www.cec.vcn.bc.ca
Aquest lloc web està hostatjat per la Vancouver Community Network (VCN)

© Copyright 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Disseny web per Lourdes Sada
──»«──
Última actualització: 2012.10.09

 Pàgina d'inici