Tweet
Traduccions:
Bahasa Indonesia
Català
中文 / Zhōngwén
English
Español
Filipino/Tagalog
Français
Ελληνικά / Elliniká
हिन्दी / Hindī
Italiano
Português
Romãnã
اردو / Urdu
Altres pàgines:
Mòduls
Mapa de la web
Paraules clau
Contacte
Documents útils
Enllaços útils
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
ESCOLLIR UNA MICROEMPRESA
Com facilitar la presa de decisions a l'empresari
pel Doctor Phil Bartle
traducció de Cristina Sala Pujol
Notes per a l'orientador
Un factor clau per a l'èxit empresarial és l'elecció de l'activitat
Introducció:
Aquest document per a orientadors i formadors complementa "Escollir una microempresa", per a participants. Tant si dirigiu la sessió vosaltres mateixos com si heu contractat un especialista en gestió d'empresa a qui ja heu format i instruït en mètodes participatius, l'enfocament principal aquí és el de fer que cadascun dels participants siguin conscients de les qüestions i que prenguin les decisions correctes que portin als empresaris a escollir un negoci que sigui viable (rendible).
Dins d'aquesta formació, el mètode general d'aquest tema consisteix a desafiar els vostres clients, els participants del programa, els membres de l'organització de crèdit que heu posat en marxa, a prendre decisions i a ser capaços de justificar-les.
Quan aquest document us aconsella de "Penjar això a la paret", el millor mètode és preparar un gran tros de paper (per exemple d'un tauló) amb la llista i enganxar-lo a la paret amb cinta adhesiva.
Aquest document no tracta sobre prendre decisions de gestió en general, com a Formació per a la gestió, sinó que tracta sobre com obtenir informació i fer càlculs per determinar si una empresa serà viable (rendible) i per tant valdrà la pena continuar amb la idea.
Utilitzeu els temes que es proposen aquí i en les notes complementàries per a l'orientador per fer que els participants triïn la microempresa més viable que puguin.
Tots els participants han d'entendre el negoci que volen dur a terme. Han de ser capaços de saber que no tots els negocis que emprenguin tinguin sempre com a resultat uns beneficis satisfactoris.
Els que pertanyen a comunitats amb ingressos baixos o a àrees rurals ja estan involucrats en activitats per a generar ingressos, per tant escollir una empresa per sobre d'una altra sempre ha estat rendible, en termes econòmics o socials.
Pengeu això a la paret:
- Agricultura: conreus i ramaderia;
- Pesca, caça, trampes;
- Indústria agroalimentària: mòlta, fumatge de peix;
- Fabricació i reparació de material agrícola;
- Teixit, costura, sastreria, confecció;
- Fabricació de maons i de carbó;
- Perruqueria, barberia i salons de bellesa:
- Cuina, bars, restaurants;
- Fusteria, ferreteria, construcció; o
- Petit comerç, màrqueting.
En els països en vies de desenvolupament, amb les dues primeres categories de la llista, la majoria de la població produeix riquesa no monetària per al consum familiar, més que no pas per a la venda. La gran majoria de la riquesa agrícola és producció de subsistència. No es produeix per aconseguir diners o per al bescanvi, i no pot ser utilitzada per a l'economia global de la nació. Així, doncs, segons les lleis de l'oferta i la demanda, hi ha un dèficit de productes resultants del processament inicial de productes agrícoles (són escassos i tenen preus molt elevats).
El sector que es fomenta més en els països més pobres és el del processament inicial de productes agrícoles, ja que sembla que és el més prometedor per al desenvolupament sostenible, és potencialment el més viable per als microempresaris i omple un buit molt important de la seva economia.
Molts empresaris pensen que només poden tenir èxit si tenen més diners o préstecs, però molt sovint el problema se soluciona gestionant millor els recursos (humans, materials i econòmics) de què es disposa.
Tenir en consideració els punts següents permetrà als beneficiaris de valorar si una microempresa és convenient, viable i respectuosa amb el medi ambient.
- Mercats per als béns i els serveis;
- Disponibilitat de matèries primeres, eines i equipament;
- Ubicació de l'empresa;
- Processos de producció;
- Costos i beneficis de producció;
- Fonts de finançament; i
- Gestió.
Producte o Servei:
Primer de tot, considerem el producte o el servei. Pot ser un producte nou o un que ja existeixi.
- Més barat?
- De més qualitat?
- Un producte completament nou?
- A la venda de manera més regular?
- A la venda en quantitats diferents? i/o
- Venut en un lloc on hi podria haver més clients?
Màrqueting:
- A quin preu oferiran el producte?
- Qui comprarà o qui són els clients i on viuen?
- Amb quina freqüència i durant quant de temps compraran; podran comprar cada dia de mercat, contínuament al cap de 3 mesos?
- Hi ha competència? i
- D'on vénen les matèries primeres i quin preu tenen?
Buscar respostes a aquestes preguntes es coneix com "estudi de mercat" o "anàlisi de mercat", que s'ha de dur a terme per determinar si el vostre producte o servei es vendrà o no. S'ha de veure si hi ha competència i quins són els seus punts forts i els seus punts dèbils. L'estudi de mercat és una bona manera de descobrir el que els clients estan disposats a comprar i a pagar, i es pot dur a terme: (1) visitant i observant els clients en un mercat; i (2) parlant amb gent interessada en el producte.
Part de la formació que oferiu, doncs, hauria de consistir a organitzar diverses visites d'"estudi de mercat" així per al grup.
Coneixements:
Ha arribat l'hora de veure si els vostres clients tenen els coneixements necessaris per a elaborar el producte o el servei o si poden adquirir aquests coneixements. Els membres del grup poden aprendre com elabroar el producte o com oferir el servei? Els heu d'enfrontar amb les qüestions següents:
- Quin tipus de coneixements són necessaris?
- Els participants tenen la capacitat física per a fer les tasques necessàries?
- Estan interessats a aprendre els coneixements que es necessiten?
- Hi ha algú en el grup o en la comunitat local que ja tingui els coneixements necessaris i també la capacitat per a ensenyar-los als altres?
- Quant durarà aquesta formació? i
- Quin cost tindrà?
Materials, eines i equipament:
Seguidament heu de preguntar si tots els membres poden obtenir les matèries primeres, les eines i l'equipament que s'utilitzarà en el negoci. És molt important que els materials que es necessitin es puguin obtenir a la mateixa zona tan sovint com calgui.
Si hi ha alguna cosa que s'hagi d'importar, com equipament, s'haurà de conèixer molt bé i se n'haurà d'organitzar la compra i el manteniment. Aconseguir peces d'un altre país pot ser un procés molt lent i car. S'hauria d'intentar d'utilitzar eines i equipament que estiguin disponibles localment i que siguin adequats a les necessitats del negoci.
Identificar la ubicació:
Quan es posa en marxa una microempresa és important tenir un lloc adequat per a treballar. Els empresaris han de trobar llocs apropiats per a la feina que volen fer.
Pengeu aquesta llista a la paret i discutiu cada punt amb el grup:
- Ubicació o lloc de treball que sigui fàcilment accessible;
- Espai per a treballar;
- Espai per a emmagatzemar les matèries primeres;
- Espai per a emmagatzemar els productes acabats;
- Seguretat adequada, portes i finestres que es tanquin bé;
- Disponibilitats dels serveis bàsics (com aigua, electricitat, telèfon); i
- Un punt de venda on puguin anar molts clients.
Les condicions que es necessiten depenen del tipus de negoci que s'hagi planejat. Per exemple, una màquina ventadora de gra manual no necessita electricitat, i un hort no necessita cap edifici.
Vosaltres i el vostre grup hauríeu de visitar diferents ubicacions possibles per a les seves empreses, i comprovar si es compleixen totes les condicions anteriors.
Punt de venda:
Pregunteu als clients si compten amb un lloc on vendre el seu producte (1) només localment, (2) en altres llocs (per exemple, exportació), (3) o tant localment com a l'exterior. Molts negocis funcionen millor primer venent en una àrea local i considerant més endavant expadir-se fora de la comunitat, quan el negoci ja rutlla.
Pengeu aquesta llista a la paret:
- En un mercat local setmanal;
- En un mercat diari a la ciutat;
- Al costat d'una carretera amb molt trànsit;
- A un majorista;
- A una organitació comercial;
- A una institució (escola, hospital, oficina); i
- A locals comercials arrendats.
Producció:
El que més interessa als clients és descobrir com funciona la microempresa des del començament fins al final, per exemple com s'elabora, es compra o es ven el producte.
Pengeu aquesta llista a la paret:
- Quin és el cicle de producció (diari, setmanal, quinzenal, mensual)?
- Quina quantitat es produeix (nivell de producció)?
- Què utilitzem en la producció (matèries primeres)? Són fàcils d'aconseguir?
- Qui ajudarà?
- Quins coneixements especials es necessiten i com s'adquireixen?
Tot això ajudarà a determinar els mètodes i els mitjans, així com també les matèries primeres que caldran per a aconseguir bons resultats.
Costos de producció (despeses):
Tots els costos relacionats amb una microempresa s'han d'estudiar i s'han de tenir en compte. Fins i tot les despeses a llarg termini relatives a l'equipament, com ara l'amortització anual, s'haurien d'estudiar perquè els empresaris sàpiguen totes les despeses abans que s'aventurin en el negoci.
- Identifiqueu tots els elements (aportacions) que es necessiten per a produir o per a vendre;
- Calculeu el cost que suposa obtenir-los per a la producció d'una quantitat específica;
- Identifiqueu
les aportacions per a la producció: (escriviu-ho al tauló o pengeu un paper a la
paret)
- Matèries primeres: són els elements que es necessiten per a elaborar un producte;
- Equipament: són les eines, els instruments i la maquinària que es necessita per a elaborar un producte;
- Mà d'obra: és l'esforç humà directament implicat en el procés de producció. Tots els sous i les pagues, incloent-hi la família i totes les altres despeses en treballadors s'han d'incloure en aquest apartat.
- Transport: consisteix en el cost de transportar les matèries primeres per a la producció i també els béns ja elaborats al mercat o als compradors;
- Altres despeses: tots els altres costos que no es poden classificar en els apartats anteriors i que inclouen: serveis bàsics com l'aigua, el combustible, les reparacions i els interessos dels préstecs.
- Calculeu
el cost total de la producció.
- El cost total de la producció o de la venda s'aconsegueix sumant els subapartats de l'1 al 5, és a dir:
- Cost total = 1+2+3+4+5
- Cost per unitat = cost total dividit pel nombre d'unitats produïdes.
Ingressos de producció (vendes):
- Tots els costos de producció;
- Costos de la mà d'obra; i
- Costos de manteniment i substitució de les eines, l'equipament i la maquinària.
Aquests tres elements junts s'anomenen despeses recurrents. Cada any les vendes han de ser com a mínim iguals a les despeses recurrents, perquè si no l'empresa perdrà diners i el negoci farà fallida.
Quan es comença una microempresa, també hi ha costos inicials. Són costos als quals s'haurà de fer front abans que es vengui cap producte o servei. Els costos inicials solen incloure el cost de les eines, la maquinària i el mobiliari, així com qualsevol altre bé que sigui necessari. Normament calen sis mesos des del moment en què algú comença un negoci fins que s'aconsegueixen els primers beneficis.
Per assegurar-nos que amb els diners que guanyem de les vendes n'hi haurà prou per a cobrir aquests costos i obtenir un benefici, hem de considerar els punts següents:
Què
es vendrà?
Quina
quantitat se'n vendrà? i
A
quin preu es vendrà?
Pengeu aquesta fórmula al tauló quan parleu d'aquest tema amb els participants.
PREU DE VENDA = COST TOTAL + BENEFICI
Abans que calculin els preus, recordeu als vostres clients les qüestions següents, que han de saber respondre: (1) Cost total? (2) Quants diners estan disposats a pagar els compradors? (3) Qui són els competidors i quins preus ofereixen? (4) Quina és la demanda d'aquest producte o servei? i (5) Quina és la qualitat i la naturalesa d'aquest producte?
Quin és el "benefici" o "marge"? És la diferència entre els ingressos de les vendes i els costos de producció.
Pengeu aquesta altra fórmula al tauló:
BENEFICI = PREU DE VENDA - COSTOS TOTALS
El marge de benefici sol ser un percentatge dels costos totals i pot oscil·lar entre el 10% i el 100%.
Conclusió: escollir l'empresa més adequada:
Després de tractar tots els punts anteriors, el client ha de decidir si l'empresa mereix els esforços que hi vol dedicar.
- Considereu la microempresa que tindrà més beneficis.
- Penseu que és una microempresa prou bona per a embarcar-s'hi?
- Si no ho és, considereu la següent microempresa que tindrà més beneficis;
- Finalment, preneu una decisió; llavors
- Comproveu amb els altres que altres grups o individus dins la comunitat no tinguin la intenció de començar la mateixa microempresa per tal d'evitar competència.
––»«––
Activitat productiva; elaboració de sabó:
 |