Pàgina d'inici
 Redacció d'informes




Traduccions:

Català
中文 / Zhōngwén
Deutsch
English
Español
Filipino/Tagalog
Français
Ελληνικά / Elliniká
Italiano
Português
Română

                                        

Altres pàgines:

Mòduls

Mapa de la web

Paraules clau

Contacte

Documents útils

Enllaços útils


FULLETONS I INFORMES

Escriure per a que es llegeixi

pel Dr. Phil Bartle

traduït per Isaac Blanquet


Dedicat a Gwen Shepherd

Fulletó d'entrenament

Com s'han d'escriure els fulletons de les reunions?

Comenceu tenint en compte l’observació que la majoria de la gent, potser tota, els desagrada la lectura, especialment quan s’han d’esforçar. Això esdevé més freqüent quan el tema és nou o no ens és familiar. La primera tasca com a escriptor és facilitar-ne la lectura.

Extesnió:

Al principi pot ser que pensem que tot això només requereixi escriure documents més resumits. Això és del tot cert.

Tothom sap que la gent tendeix a llegir els informes més aviat quan són curts que no pas quan són llargs. Allò més ideal que es pot tenir en una reunió és un fulletó d’una sola pàgina, si el que es vol es informar breument als assistents (o assistent. Podria tractar-se del vostre supervisor o d’un dignatari de visita), sobre algun tema determinat.

Per a fer que sigui més curt, és aconsellable que no sigui gaire concentrat. Es comprimirà massa informació en espais molt curts, la qual cosa resultarà difícil de llegir. Intenteu que el document no només pugui ser entès per gent que està familiaritzada totalment amb el contingut que haureu redactat. Heu d’aspirar a atreure l’atenció d’altra gent, apart dels que ja en coneixen el contingut. No és necessari “predicar al cor”.

Avoid partial sentences; avoid lists; avoid notes. Always use full sentences, and introduce each topic as if the reader never heard of it before. Better to fill a page and a half instead of a single page, and lay out the ideas in ways that will attract the reader rather than frighten the reader with a short but too concentrated document.

Un document d’una sola pàgina és un bon resultat, però no a expenses que estigui massa concentrat.

Colors:

No s’han d’utilitzar els colors per a subratllar-ne les parts. Desafortunadament, això fa sembli que encara estigui més concentrat, i per tant, més ben elaborat.

Si s’utilitzen colors varis també es degrada la imatge, de la mateixa manera que un tractat polític o religiós, o un anunci publicitari. Mantingueu un sol color, preferiblement, el negre. Els colors de format es poden utilitzar en els títols, per exemple. No és el mateix, doncs, que colorar segments determinats del text. De manera similar, s’ha d’evitar subratllar segments, o utilitzar la cursiva o les majúscules per subratllar segments determinats del text.

Sigueu fidels a un sol color en el text, Això estalviarà el lector d’intuir els codis i les intencions. En definitiva, és una pèrdua de temps i una feina dura; i desvia l’atenció del lector.

Principi del document:

Un document que ha de ser llegit ha de començar alguna cosa que sigui capaç d’atreure l’atenció. Un començament avorrit serà sinònim que, amb tota garantia, el lector no continuï llegint.S’hauria de començar per una frase extravagant o escandalosa, o per una pregunta que suscités fascinació. O podria ser qualsevol cosa que el lector ho llegirà per sobre, però que després acabarà suscitant el seu interès. En un context adequat, es pot fer servir alguna broma, sempre i quan això sigui apropiat.

En el nostre camp, un problema que existeix en les comunitats, i la solució que ofereix per a resoldre el(s) problema(es), és una font quasi inesgotable de temes que susciten interès.

Podeu començar potser amb unes quantes estadístiques sorprenents. Per exemple, quanta gent en la zona estan malaltes o a punt de morir, comparada amb els altres? Quanta gent jove sap exactament com prevenir la SIDA, i tot i així practiquen el sexe sense cap protecció?

Feu suscitar l’interès del lector. Feu que ell o ella estigui interessat en llegir cada cop més.

Part central:

Una vegada heu acaparat l’atenció del lector, és important també mantenir-la. Tenir un argument és una molt bona manera. No és tracta d’una picabaralla. És, doncs, un conjunt d’afirmacions que enllacen les unes amb les altres i que porten el lector d’un punt fins a un altre.

Feu que les vostres frases siguin simples, curtes, estiguin amb un nivell estàndard, completes, i utilitzant la veu activa. Eviteu les notes i llistats de punts.

Personalment, també prefereixo utilitzar paràgrafs curts i posar diversos subtítols en un document, indicant així un nou tema cada cop. Sense ser condescendent amb el lector, ajuda al lector a que detecti la distribució i el disseny, així com el contingut.

Fi del document:

Tots els tems que inclogueu haurien de portar a una conclusió definitiva.

Feu que el lector/a es senti feliç per haver llegit el document. També s’ha de sentir complet, satisfet i segur. Recordeu que quan entregueu l’informe, l’atenció dels participants se us desviarà. O bé els donareu temps per a que es llegeixin el document sense intentar discutir qualsevol altres tema, o parafrasegeu el document verbalment per a acompanyar la seva lectura.

Conclusió:

Un document que no es llegeix, és un document inútil.

Si voleu escriure un fulletó o un informe, feu-ho de tal manera que sigui fàcil i interessant per a la lectura de la gent. Feu que sigui curt, però tampoc que estigui concentrat. Eviteu utilitzar colors, subratllats, la cursiva, les majúscules pertot el text. Doneu-li una estructura interessant que comenci amb alguna cosa que susciti l’interès del lector, que es desenvolupi amb un argument que porti a una conclusió.

Un document llegit enforteix la teva causa.

––»«––

© Copyright 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Pàgina web dissenyada per Lourdes Sada
––»«––
Darrera actualització: 10.02.2011

 Pàgina d'inici

 Redacció d'informes